El documentals sobre educació alternativa triunfen en Youtube

Article original: El País. Natalia Martín Cantero 10/02/2015 – 07:21 CET

Obras como “Enséñame pero bonito”, “Entre maestros” o “La educación prohibida” encuentran un amplio apoyo en las redes. Todos tienen en común su cuestionamiento a las bases educativas actuales

 Fotograma del documental <i>Enséñame pero bonito</i> Fotograma del documental Enséñame pero bonito

Diego, Diana y su hija Jara, de dos años, serían una familia de clase media normal y corriente si no fuera porque el año pasado se liaron la manta a la cabeza y emprendieron un viaje en bicicleta para visitar proyectos de educación alternativa. Visitaron escuelas de Estados Unidos, Alemania, Holanda e Inglaterra, además de España. Desde la Tinkering School de San Francisco hasta dos Waldkindergartens o escuelas al aire libre de Alemania. Crearon la web Estonoesunaescuela.org y, sobre la marcha, filmaron un documental con el que pretenden divulgar formas de educar muy poco conocidas en este país.

Diego, Diana, su hija Jara y las bicicletas.. (Estonoesunaescuela.org)

Será un éxito, a juzgar por el interés que despierta el tema: Enséñame pero bonito, un documental que visibiliza experiencias educativas diferentes cosechó cerca de 80.000 visitas en sus primeros diez días de vida. “Nunca pensé que pudiera tener ese impacto. Pero ha sido la única difusión que he podido hacer. WhatsApp, redes sociales, email… Ha sido un virus. Estoy abrumada”, señala por teléfono Sara Moreno, su autora, que se prepara para nuevas proyecciones estos días en Barcelona, Salamanca, Cáceres, Valencia o Madrid.

Enséñame pero bonito, realizado con crowfunding (para colaborar pincha aquí) no es el primer documental sobre esta temática que se extiende como la pólvora. Le preceden trabajos como La educación prohibida, una cinta que ha sido vista más de 10 millones de veces en YouTube que incluye entrevistas a más de 90 educadores de propuestas educativas alternativas en ocho países para cuestionar las lógicas de la escolarización moderna y la forma de entender la educación. O Entre Maestros, un proyecto que retrata 12 días de clase reales con un docente que se suelta la melena. Una idea que surgió cuando el productor de la película leyó un libro (se puede descargar aquí gratis) en el que el maestro Carlos González se imagina una clase ideal.

El denominador común de todos ellos es alimentar el debate sobre las bases que sostienen la escuela. “Hay una necesidad global de cambio, y padres deseosos de informarse”, señala Moreno. Y tanto. Recordemos que cuando Salvados, de Jordi Évole, emitió hace cosa de un año Cuestión de Educación, un programa sobre educación, su emisión marcó el mejor dato en la historia del show y se convirtió en la emisión no deportiva más vista en la cadena hasta la fecha.

¿Qué está pasando con la escuela? “Los colegios ignoran las necesidades reales de los niños. El currículo se basa en conceptos del mundo de los adultos. Nuestros niños ganan al principio, pero pierden al final”, dice Alphabet, el último trabajo del reconocido realizador austriaco Erwin Wagenhofer que, entre otras cosas, denuncia cómo el modelo educativo estándar destruye el poder de la imaginación.

“Lo peor es la presión a la que somete, la falta de libertad pedagógica para los maestros. Que tengan que ceñirse a una editorial, y que eso marque la educación en España. Que los maestros no tengan libertad para prescindir de exámenes, libros o deberes”, dice Moreno, psicóloga de profesión. “Lo importante es debatirlo. Nunca se ha hablado seriamente de qué pasa con los deberes, los exámenes, con los profesores que optan por no usar libros de texto”, apunta.

Susana Velasco, responsable de contenidos de la revista pionera Educación 3.0, está de acuerdo. “Muchos niños se mueren de asco en la clase. Las tablas de multiplicar con cantinela de toda la vida, fomentar la memorización para vomitar el contenido en los exámenes… Eso tiene que cambiar”, dice Velasco. “Está bien que tiemblen un poco los cimientos de escuela tradicional, los métodos de toda la vida”. Por eso, señala Velasco, es hora de que salgan a la luz modelos educativos que hasta ahora se consideraban una extravagancia. “El reto es unir metodologías innovadoras y alternativas relegadas a pequeñas escuelas que solo se podían permitir ciertas familias, y que esto pase a escuela pública. Hay escuelas públicas que hacen maravillas pero lamentablemente a iniciativa de profesores apasionados, con gran vocación”, dice Velasco, que cree que estos proyectos son prueba de que la cosa está cambiando. “Es un tema que mueve pasiones, y con razón: es el futuro de tus hijos y de un país”.

Sacar de las sombras esas alternativas fue lo que llevó a la familia rodante de la que hablábamos al principio a coger la bicicleta. “Detectamos un gran desconocimiento sobre otras pedagogías. Cuando hablas de educación alternativa se limita a poco más que Montessori. Y el descubrimiento de que hay otras opciones es un shock”, dicen desde Tenerife, donde viven, Diego Gutiérrez y Diana de Horna.

Ambos pidieron una excedencia en sus trabajos (son técnicos de navegación) y decidieron invertir sus ahorros en esta aventura (“era eso o dar una entrada para una vivienda”, dicen). Mereció la pena: “Venimos cargados de ilusión. Estamos en un momento bueno para buscar otros cauces porque hay un cambio de perspectiva sobre cómo atender a los niños. Esto es algo muy reciente, que se contagia. Es un momento histórico interesante; asistimos a una lucha entre el modelo industrial y otro modelo de producción colaborativo, en el que se intercambian y comparten recursos”.

Un ejemplo de este modelo podrían ser, sin ir más lejos, las redes de personas que acogen a los ciclistas en sus casas, como Warmshowers. “No hemos pisado apenas ningún hotel”, señalan Gutiérrez y de Horna. “Casi siempre dormimos en casas de gente que nos ha abierto sus puertas”. Optaron por las bicicletas, preparadas con remolques, porque buscaban un medio de transporte que se adaptara a su hija Jara. “Nos gusta el ritmo que imprime a un viaje. Nos gustaría que nuestra experiencia sea un proyecto de futuro, que aporte una visión de lo que la sociedad puede llegar a ser. Usar un método de transporte no sostenible no encajaba. Queremos una educación en la que los niños se preocupen del planeta en que vivimos”, apuntan. Mientras prosigue la conversación, vía Skype, Jara parlotea y muestra a la cámara sus juguetes. Su madre interviene: “No hay que perder de vista que la mejor educación no la puede dar nadie más que la familia. Todo da igual, incluido la escuela a la que vaya, si lo que haces en casa no es coherente”.

Mirar-me a mi mateixa per ser lliure (quarta sessió)

Una de les claus per sentir-se en llibertat és, sense dubte, conèixer-se a un mateix. L’observació i qüestionament personals constants són una de les claus del treball educatiu. Per això, van començar responent a la gran pregunta oberta a la sessió anterior amb una altra pregunta: com sóc jo com a educador/a?

el-blog-de-marci

En aquest sentit, vam començar l’última sessió del dia 16 de gener amb una dinàmica d’acompanyament: per parelles, havien de gaudir d’un circuit ple d’obstacles. Una persona feia d’acompanyant i l’altre d’acompanyat amb els ulls tapats. Aquest “joc” ens va servir per parlar sobre els diferents tipus d’acompanyaments i com ens posicionem davant dels infants/joves en l’àmbit familiar i/o educatiu.

Així doncs, vam veure que d’acord amb l’educació viva podem parlar de tipus d’acompanyament i possible motivacions: el directiu (fes-ho així), el motivador (una mica més), l’excloent (ja ho faig jo), el hiperprotector (cuidado, amb mi), l’evitatiu (tu sol), el democràtic (tu i jo som iguals) i, per últim, el cuidador (jo et cuido).

Desprès de parlar i reflexionar sobre on ens posicionem com acompanyants en les diferents situacions del nostre dia a dia, vam arribar a la conclusió que no hi ha un tipus d’acompanyament correcte o incorrecte, i sí un acompanyament adequat depenent de cada situació.

També vam  compartir que un acompanyament adequat possibilita que els infants o joves puguin viure l’experiència del ser i desenvolupar les pròpies potencialitats. És a dir que per haver-hi un acompanyament adequat, l’educador ha d’estar PRESENT en tot moment, OBSERVAR des d’una mirada respectuosa i activa, EMPATITZAR amb l’infant davant de les seves necessitats i decisions i….a partir d’això entrar en acció i valorar quin tipus d’acompanyament és més adequat.

La sessió va ser molt intensa i interessant. Ens van quedar molts temes i preguntes per seguir compartint i per això, vam decidir que la propera sessió seria de 1 hora i mitja per treure més suc de tots els temes que van anar sortint. Així doncs, ens tornem a reunir el dia 20 de febrer de 14:30h a 16h per intentar donar resposta des de la nostre intervenció als diferents problemes o neguits plantejats en la tercera sessió.

I jo, com visc la llibertat com a educadora? (tercera sessió)

imageEl passat divendres 14 va tenir lloc la tercera sessió del nostre Grup de Treball. La sessió va girar al voltant d’una pregunta:

QUINS PROBLEMES TROBES EN EL TEU DIA A DIA PER GENERAR UN ENTORN DE LLIBERTAT COM A TU T’AGRADARIA?

Per trencar el gel i començar a debatre, vam viure una nova experiència que podem aplicar amb els nostres grups: el sensorama. I ens vam engrescar molt! El sensorama (o despertar tots els sentits) que vam proposar va ser el sensorama de la llibertat. Vam sentir l’aire fresc, vam olorar a camp, vam tocar fusta…

Després vam iniciar el debat a partir de la pregunta plantejada i amb l’ajuda d’una eina que s’anomena “fluxegrama”. Vam voler especificar els problemes que afrontem des d’una perspectiva constructiva. Així, vam identificar no només el problema, sinó també l’agent que l’origina, així com la nostra capacitat d’influència sobre el mateix.

image_2

Així, els problemes que van sorgir van ser:

  • una normativa
  • la manca de moments de reflexió conjunta
  • els espais on es desenvolupen les activitats
  • la inseguretat i “no confio en el meu grup”
  • la manca de recursos educatius i temps per invertir-hi o “no tinc temps de preparar-ho!”
  • la manca de moments experiencials, tant de l’educador com del grup
  • el tarannà del grup: “són molt nerviosos”, “ja n’han fet de grosses” o el paper del nostre record, “no m’escolten”, “hi ha un nen que reclama tota la meva atenció”, “el grup és molt conflictiu”
  • el volum del grup o “tinc molts nens!”
  • el vincle amb el grup

Per tal de millorar el debat, vam apuntar aquests “problemes” en diferents post-its. Després vam situar aquests post-its en dos eixos del “fluxegrama”: quin és l’actor que origina el problema o que té més responsabilitat sobre el mateix ? Aquí podíem contestar: el centre o l’educador/a. L’altre eix responia a la pregunta: tinc/té marge de maniobra per canviar la situació? Les respostes eren: tinc/té capacitat de control sobre el problema, tinc/té certa influència per canviar o resoldre el problema o bé, no tinc/té cap control ni influència sobre el mateix. Amb una fotografia ho entendrem millor:

admin-ajax

Al final del debat i de situar tots aquests post-its, vam tenir una sorpresa. Aquesta va ser que ens vam adonar que, en la major part dels problemes esmentats, l’agent origen del que identifiquem com un problema som nosaltres mateixos i una sorpresa encara més gran, creiem que tenim marge de maniobra per a solucionar-ho o al menys, intentar-ho.

És precisament en aquest punt on començarà la propera sessió, dia 12 de desembre en el mateix horari, a les 15h. Si resulta que pensem que en gran part som responsables de crear un entorn de llibertat, com ho podem fer?

Us hi esperem!

Entorn de llibertat? This is the question….

children jumping

El proper DIVENDRES 14 DE NOVEMBRE DE 15H A 16H tenim la tercera sessió del grup de treball. En aquesta sessió, com a resultat de les nostres inquietuds personals o problemes concrets, vam acordar que parlaríem de com afavorir un entorn de llibertat i, per tal de facilitar el debat també vam penjar alguns documents sobre el tema, que podeu consultar, llegir o si no us agraden o interessen, destripar i llençar a la paperera.

Per dinamitzar el debat proposem començar amb una dinàmica molt senzilla. Per tal de fer-la, només us demanem que si teniu temps i us interessa, penseu en situacions concretes que potser us dificulta crear un espai de llibertat, tal i com us agradaria. És a dir, pensar en aquesta pregunta:

QUINS PROBLEMES TROBES EN EL TEU DIA A DIA PER GENERAR UN ENTORN DE LLIBERTAT COM A TU T’AGRADARIA?

Entenem que aquest concepte d’entorn de llibertat no és igual per a tothom. De fet, diferents perspectives pedagògiques proposen visions que poden ser molt diferents i fins i tot, antagòniques entre si. I és que és molt difícil parlar de llibertat, ningú no té la resposta ni la clau, només propostes (com podem tenir qualsevol de nosaltres).

En qualsevol cas, potser aquestes idees, facilitades per diverses corrents de pensament pedagògic (com els què hem penjat al bloc), us inspiren i us ajuden a pensar en la pregunta que hem plantejat:

  • Llibertat com a capacitat de decidir
  • Llibertat com autonomia
  • Llibertat com a descoberta
  • Llibertat com a vitalitat
  • Llibertat com a solidaritat

Alhora, hi ha gent que ha pensat en coses com les què ens preguntàvem, com fer-ho, i han dit que:

  • La seguretat i l’autoestima són condicions necessàries per a la llibertat
  • La igualtat entre tots i totes és condició necessària per a la llibertat.
  • Un element clau per a què l’infant se senti lliure a l’espai és què tinguem cura del mateix.

L’objectiu d’aquesta sessió serà compartir diferents neguits que tenim en la nostra pràctica per tal de trobar solucions creatives, compartides i aplicables en la propera sessió de desembre.

Com afavorir un entorn de llibertat…

mafalda_libertadEn la última sessió vam decidir que el proper divendres 14 de novembre de 15h a 16h ens dedicarem a reflexionar sobre la llibertat i concretament, a com afavorir un entorn de llibertat, des de la nostra perspectiva d’educadores i educadors. Per tant, amb aquest propòsit us facilitem uns quants documents que parlen de la llibertat des de diferents prismes:

L’Educació Creadora (Arno Stern)Una entrevista amb José M.Castro, director d’un taller d’educació creadora en Bilbao en què explica les seves bases. L’educació creadora estableix unes condicions on totes les persones poden sentir-se segures sense dependre d’un model. Amb aquestes condicions, lliure de models, comparacions i judicis, la por desapareix, els límits es trenquen i  les persones evolucionem  més enllà del que ens creiem capaços. Així es com es pot improvisar, investigar, crear i desenvolupar el joc personal. Condicions: grup heterogeni, un espai sense judicis i el rol de l’ educador és el d’assistent.

L’educació viva. Un article (clickeu al títol) que va publicar la pàgina web de Kireei que parla dels ambients de l’escola Congrès-Indians. L’educació viva té com a eix fonamental acompanyar el processos de vida dels infants, a través d’enfocar la mirada en aspectes com el progrés de l’autonomia, l’acompanyament emocional, l’aprenentatge vivencial i l’enfocament sistèmic a l’entorn educatiu. Els ambients d’aprenentatge han de ser motors per a la reflexió, per a l’experimentació, per al descobriment, per a la manipulació… Espais on cada infant pugui aprendre al seu ritme i on la diversitat sigui viscuda com una riquesa per a l’intercanvi i la cooperació.

Pedagogia Waldorf. Aquí (waldorf) us deixem un fragment d’un llibre de pedagogia Waldorf, desenvolupada a començaments del segle XX per Rudolf Steiner. La primera escola va obrir les seves portes el 1919 i actualment existeixen 1000 a tot el món. Els mètodes de la pedagogia Waldorf també han estat adoptats per molts professors en escoles, tant públiques com privades.  Per a la pedagogia Waldorf, la llibertat és una precondició de l’educació.

pipi

Els Wild i l’Escola Pestolazzi. Rebecca i Leonardo Will van fundar els anys 80 a l’Equador el Centre Experimental Pestolazzi. D’aquesta experiència educativa es nodreixen moltes iniciatives actuals. Per a aquests pedagogs, l’escola ha de ser un espai d’experimentació de la llibertat i perquè els conegueu, us deixem un fragment del seu llibre “Educar para ser. Vivencias de una escuela activa” (libertad_rebeca wild).

Escoles llibertàries. L’anarquisme ha exercit una gran influència en els moviments de renovació pedagògica, des de finals del segle XIX, passant pel Ferrer i Guàrdia, els mestres de la II República o el cas de l’escola llibertària Paideia, de Mèrida. Aquesta escola, fundada en 1978 per la pedagoga Josefa Martín Luengo (entre d’altres) a Mèrida, encara funciona i és un referent dins el moviment llibertari. Aquí us deixem un fragment del seu llibre-manual (paidea_escuela libre)

Freire i l’educació popular. Paulo Freire va publicar l’any 1966 el seu llibre “Pedagogia de l’oprimit”, on va exposar les seves reflexions sobre la teoria i pràctica de la tasca d’alfabetització d’adults i educació comunitària. Us deixem un fragment on explica la seva visió de la llibertat (freire)

EDUCACIÓN LIBRE-peq

Tots aquests documents parteixen d’iniciatives educatives que actualment es porten el la pràctica en diferents centre educatius formals i no formals. Per tant, d’ells podem treure un ventall d’idees per a: contrastar la nostra pràctica educativa, reflexionar sobre el nostre paper d’educador,  treure idees d’actuacions pràctiques, aprendre…

Així doncs, per tal que la propera reunió sigui fluïda i enriquidora estaria bé que féssim un cop d’ull en tots els documents proposats per llegir-los tots o seleccionar els que més ens cridin l’atenció i, la propera setmana publicarem un altra entrada amb els punts o qüestions que ens ajudarà a guiar la nostra reflexió.

Apa!!!!!! A llegir i sobretot gaudir. Esperem que us agradi!

TRIEM, PENSEM… (segona sessió)

Hem proposat aquesta vegada una passejada pel món de les persones i col·lectius que van repensar o repensen l’educació. Aquesta passejada estava formada per uns racons molt especials, envoltats de paraules o conceptes que creiem que els representen. Aquí els teniu:

IMG_20141017_144018 IMG_20141017_151144

RACÓ 1: MOMENTS DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

En aquest racó vam triar retre un petit homenatge al Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, i a la Rosa Sensat.

IMG_20141017_152008

RACÓ 2: UNA MANERA DE PENSAR…I D’ACTUAR, LES ESCOLES LLIURES

Cada vegada hi ha més escoles que s’autodenominen “lliures”, aquí en teniu el mapa i aquí una mica més d’informació.

image(2)

RACÓ 3: EINES

Les eines són un mitjà i el seu ús no implica necessàriament una transformació de la pràctica educativa. De fet, no tenen sentit si l’educador no sent la transformació educativa com a pròpia. Però molta de la gent que ha proposat canvis en la manera de fer, també s’ha inventat eines que canvien el paisatge d’ensenyament i aprenentatge, com ara la Maria Montessori o la Pedagogia Waldorf.

imageRACÓ 4: L’EDUCACIÓ ÉS UNA TASCA SOCIAL…JOVES!

La transformació educativa enfocada als Joves encara té un llarg recorregut per endavant. En aquest racó, vam voler deixar constància d’iniciatives de col·lectius i persones que confien en els joves i fan de la seva tasca educativa, un treball d’acompanyament i també de denúncia. Si voleu consultar el què vam esciure, aquí.

 IMG_20141017_144505RACÓ 5: AUDIOVISUAL

I al darrer racó, l’espai audiovisual, vam projectar un tastet de:

Després d’aquesta passejada, vam proposar triar algunes de les paraules presents als racons que més ens representen, que més ens interessen, que més ens preocupen o ens engresquen. I el resultat va ser el següent (segons la intensitat de les preferències):

  • Llibertat: Vam descobrir el munt de ramificacions del concepte de llibertat en el pensament educatiu. Relacionades amb ella, vam triar: antiautoritarisme, llibertat d’elecció (apoderament), autogestió, respecte de la individualitat, rebuig del càstig, escoles lliures…i confiança.
  • Creativitat: a algunes persones, la creativitat ens va portar a pensar en l’educació emocional (pensament i cura del cor) i a la importància dels sentits.
  • Autoeducació: Vam intentar filar prim per parlar de l’autoeducació. Vam pensar que autoeducació vol dir: aprendre a aprendre, educació entre iguals i foment de la motivació.
  • Acompanyament
  • Famílies/Treball comunitari
  • Denúncia
  • Innovació i afavorir el canvi
  • Apoderament

Vam decidir que la propera sessió la dedicarem a la llibertat i concretament, a com afavorir un entorn de llibertat, des de la nostra perspectiva d’educadores i educadors. Però què vol dir això? Afavorir un comportament moral? Respectar un entorn de regles? Fomentar la presa de decisions personals?…Una pila de preguntes que intentarem perfilar i repensar tots plegats a la propera sessió, el DIVENDRE 14 DE NOVEMBRE DE 15H A 16H. No us la perdeu!

ESCALFANT MOTORS…

1240535_508215272603675_2125440698_nLa història de l’educació és una història de canvis. Si allarguem una mica la nostra mirada, veure que des d’al menys la segona meitat del segle XIX, diferents persones i col·lectius van proposar idees i maneres que en el seu moment semblaven boges, però que han anat cuallant mica en mica per aconseguir una educació alliberadora i apoderadora, on l’infant és autònom i respectat en les seves decisions i processos. És ben cert que no ha estat ni és una història linial, sinó que hem avançat, hem anat cap a enrera i hem tornat avançar.

El què pretenem avui, però, és posar l’èmfasi en aquests moments de transformació i fixar-nos en les motivacions d’aquestes persones i col·lectius. Volem en aquesta primera reunió fer un humil recull d’aquests afanys perquè ens inspirin i ens animin, perquè la història de l’educació la fem totes i tots: aquells que ens van precedir i aquells que volem seguir.

Mirant cap a enrere…

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA I L’ESCOLA MODERNA

ROSA SENSAT

MARIA MONTESSORI

CELESTÍ FREINET

RUDOLF STEINER I LES ESCOLES WALDORF

PAULO FREIRE I L’EDUCACIÓ POPULAR

Mirant al nostre voltant…

MARIA ANTÒNIA CANALS

LA XARXA D’ESCOLES LLIURES

LOS BACHILLERATOS POPULARES ARGENTINS

THE PURPLE THISTLE

ELS I LES EDUCADORES QUE NO CONEIXEM

Vols saber què uneix a tota aquesat gent? Vols saber més de tots aquests noms? Vine a la propera reunió! Aquest divendres 17 de 15h a 16h. Us esperem!!!!!