I jo, com visc la llibertat com a educadora? (tercera sessió)

imageEl passat divendres 14 va tenir lloc la tercera sessió del nostre Grup de Treball. La sessió va girar al voltant d’una pregunta:

QUINS PROBLEMES TROBES EN EL TEU DIA A DIA PER GENERAR UN ENTORN DE LLIBERTAT COM A TU T’AGRADARIA?

Per trencar el gel i començar a debatre, vam viure una nova experiència que podem aplicar amb els nostres grups: el sensorama. I ens vam engrescar molt! El sensorama (o despertar tots els sentits) que vam proposar va ser el sensorama de la llibertat. Vam sentir l’aire fresc, vam olorar a camp, vam tocar fusta…

Després vam iniciar el debat a partir de la pregunta plantejada i amb l’ajuda d’una eina que s’anomena “fluxegrama”. Vam voler especificar els problemes que afrontem des d’una perspectiva constructiva. Així, vam identificar no només el problema, sinó també l’agent que l’origina, així com la nostra capacitat d’influència sobre el mateix.

image_2

Així, els problemes que van sorgir van ser:

  • una normativa
  • la manca de moments de reflexió conjunta
  • els espais on es desenvolupen les activitats
  • la inseguretat i “no confio en el meu grup”
  • la manca de recursos educatius i temps per invertir-hi o “no tinc temps de preparar-ho!”
  • la manca de moments experiencials, tant de l’educador com del grup
  • el tarannà del grup: “són molt nerviosos”, “ja n’han fet de grosses” o el paper del nostre record, “no m’escolten”, “hi ha un nen que reclama tota la meva atenció”, “el grup és molt conflictiu”
  • el volum del grup o “tinc molts nens!”
  • el vincle amb el grup

Per tal de millorar el debat, vam apuntar aquests “problemes” en diferents post-its. Després vam situar aquests post-its en dos eixos del “fluxegrama”: quin és l’actor que origina el problema o que té més responsabilitat sobre el mateix ? Aquí podíem contestar: el centre o l’educador/a. L’altre eix responia a la pregunta: tinc/té marge de maniobra per canviar la situació? Les respostes eren: tinc/té capacitat de control sobre el problema, tinc/té certa influència per canviar o resoldre el problema o bé, no tinc/té cap control ni influència sobre el mateix. Amb una fotografia ho entendrem millor:

admin-ajax

Al final del debat i de situar tots aquests post-its, vam tenir una sorpresa. Aquesta va ser que ens vam adonar que, en la major part dels problemes esmentats, l’agent origen del que identifiquem com un problema som nosaltres mateixos i una sorpresa encara més gran, creiem que tenim marge de maniobra per a solucionar-ho o al menys, intentar-ho.

És precisament en aquest punt on començarà la propera sessió, dia 12 de desembre en el mateix horari, a les 15h. Si resulta que pensem que en gran part som responsables de crear un entorn de llibertat, com ho podem fer?

Us hi esperem!

Com afavorir un entorn de llibertat…

mafalda_libertadEn la última sessió vam decidir que el proper divendres 14 de novembre de 15h a 16h ens dedicarem a reflexionar sobre la llibertat i concretament, a com afavorir un entorn de llibertat, des de la nostra perspectiva d’educadores i educadors. Per tant, amb aquest propòsit us facilitem uns quants documents que parlen de la llibertat des de diferents prismes:

L’Educació Creadora (Arno Stern)Una entrevista amb José M.Castro, director d’un taller d’educació creadora en Bilbao en què explica les seves bases. L’educació creadora estableix unes condicions on totes les persones poden sentir-se segures sense dependre d’un model. Amb aquestes condicions, lliure de models, comparacions i judicis, la por desapareix, els límits es trenquen i  les persones evolucionem  més enllà del que ens creiem capaços. Així es com es pot improvisar, investigar, crear i desenvolupar el joc personal. Condicions: grup heterogeni, un espai sense judicis i el rol de l’ educador és el d’assistent.

L’educació viva. Un article (clickeu al títol) que va publicar la pàgina web de Kireei que parla dels ambients de l’escola Congrès-Indians. L’educació viva té com a eix fonamental acompanyar el processos de vida dels infants, a través d’enfocar la mirada en aspectes com el progrés de l’autonomia, l’acompanyament emocional, l’aprenentatge vivencial i l’enfocament sistèmic a l’entorn educatiu. Els ambients d’aprenentatge han de ser motors per a la reflexió, per a l’experimentació, per al descobriment, per a la manipulació… Espais on cada infant pugui aprendre al seu ritme i on la diversitat sigui viscuda com una riquesa per a l’intercanvi i la cooperació.

Pedagogia Waldorf. Aquí (waldorf) us deixem un fragment d’un llibre de pedagogia Waldorf, desenvolupada a començaments del segle XX per Rudolf Steiner. La primera escola va obrir les seves portes el 1919 i actualment existeixen 1000 a tot el món. Els mètodes de la pedagogia Waldorf també han estat adoptats per molts professors en escoles, tant públiques com privades.  Per a la pedagogia Waldorf, la llibertat és una precondició de l’educació.

pipi

Els Wild i l’Escola Pestolazzi. Rebecca i Leonardo Will van fundar els anys 80 a l’Equador el Centre Experimental Pestolazzi. D’aquesta experiència educativa es nodreixen moltes iniciatives actuals. Per a aquests pedagogs, l’escola ha de ser un espai d’experimentació de la llibertat i perquè els conegueu, us deixem un fragment del seu llibre “Educar para ser. Vivencias de una escuela activa” (libertad_rebeca wild).

Escoles llibertàries. L’anarquisme ha exercit una gran influència en els moviments de renovació pedagògica, des de finals del segle XIX, passant pel Ferrer i Guàrdia, els mestres de la II República o el cas de l’escola llibertària Paideia, de Mèrida. Aquesta escola, fundada en 1978 per la pedagoga Josefa Martín Luengo (entre d’altres) a Mèrida, encara funciona i és un referent dins el moviment llibertari. Aquí us deixem un fragment del seu llibre-manual (paidea_escuela libre)

Freire i l’educació popular. Paulo Freire va publicar l’any 1966 el seu llibre “Pedagogia de l’oprimit”, on va exposar les seves reflexions sobre la teoria i pràctica de la tasca d’alfabetització d’adults i educació comunitària. Us deixem un fragment on explica la seva visió de la llibertat (freire)

EDUCACIÓN LIBRE-peq

Tots aquests documents parteixen d’iniciatives educatives que actualment es porten el la pràctica en diferents centre educatius formals i no formals. Per tant, d’ells podem treure un ventall d’idees per a: contrastar la nostra pràctica educativa, reflexionar sobre el nostre paper d’educador,  treure idees d’actuacions pràctiques, aprendre…

Així doncs, per tal que la propera reunió sigui fluïda i enriquidora estaria bé que féssim un cop d’ull en tots els documents proposats per llegir-los tots o seleccionar els que més ens cridin l’atenció i, la propera setmana publicarem un altra entrada amb els punts o qüestions que ens ajudarà a guiar la nostra reflexió.

Apa!!!!!! A llegir i sobretot gaudir. Esperem que us agradi!