Mirar-me a mi mateixa per ser lliure (quarta sessió)

Una de les claus per sentir-se en llibertat és, sense dubte, conèixer-se a un mateix. L’observació i qüestionament personals constants són una de les claus del treball educatiu. Per això, van començar responent a la gran pregunta oberta a la sessió anterior amb una altra pregunta: com sóc jo com a educador/a?

el-blog-de-marci

En aquest sentit, vam començar l’última sessió del dia 16 de gener amb una dinàmica d’acompanyament: per parelles, havien de gaudir d’un circuit ple d’obstacles. Una persona feia d’acompanyant i l’altre d’acompanyat amb els ulls tapats. Aquest “joc” ens va servir per parlar sobre els diferents tipus d’acompanyaments i com ens posicionem davant dels infants/joves en l’àmbit familiar i/o educatiu.

Així doncs, vam veure que d’acord amb l’educació viva podem parlar de tipus d’acompanyament i possible motivacions: el directiu (fes-ho així), el motivador (una mica més), l’excloent (ja ho faig jo), el hiperprotector (cuidado, amb mi), l’evitatiu (tu sol), el democràtic (tu i jo som iguals) i, per últim, el cuidador (jo et cuido).

Desprès de parlar i reflexionar sobre on ens posicionem com acompanyants en les diferents situacions del nostre dia a dia, vam arribar a la conclusió que no hi ha un tipus d’acompanyament correcte o incorrecte, i sí un acompanyament adequat depenent de cada situació.

També vam  compartir que un acompanyament adequat possibilita que els infants o joves puguin viure l’experiència del ser i desenvolupar les pròpies potencialitats. És a dir que per haver-hi un acompanyament adequat, l’educador ha d’estar PRESENT en tot moment, OBSERVAR des d’una mirada respectuosa i activa, EMPATITZAR amb l’infant davant de les seves necessitats i decisions i….a partir d’això entrar en acció i valorar quin tipus d’acompanyament és més adequat.

La sessió va ser molt intensa i interessant. Ens van quedar molts temes i preguntes per seguir compartint i per això, vam decidir que la propera sessió seria de 1 hora i mitja per treure més suc de tots els temes que van anar sortint. Així doncs, ens tornem a reunir el dia 20 de febrer de 14:30h a 16h per intentar donar resposta des de la nostre intervenció als diferents problemes o neguits plantejats en la tercera sessió.

Anuncios

I jo, com visc la llibertat com a educadora? (tercera sessió)

imageEl passat divendres 14 va tenir lloc la tercera sessió del nostre Grup de Treball. La sessió va girar al voltant d’una pregunta:

QUINS PROBLEMES TROBES EN EL TEU DIA A DIA PER GENERAR UN ENTORN DE LLIBERTAT COM A TU T’AGRADARIA?

Per trencar el gel i començar a debatre, vam viure una nova experiència que podem aplicar amb els nostres grups: el sensorama. I ens vam engrescar molt! El sensorama (o despertar tots els sentits) que vam proposar va ser el sensorama de la llibertat. Vam sentir l’aire fresc, vam olorar a camp, vam tocar fusta…

Després vam iniciar el debat a partir de la pregunta plantejada i amb l’ajuda d’una eina que s’anomena “fluxegrama”. Vam voler especificar els problemes que afrontem des d’una perspectiva constructiva. Així, vam identificar no només el problema, sinó també l’agent que l’origina, així com la nostra capacitat d’influència sobre el mateix.

image_2

Així, els problemes que van sorgir van ser:

  • una normativa
  • la manca de moments de reflexió conjunta
  • els espais on es desenvolupen les activitats
  • la inseguretat i “no confio en el meu grup”
  • la manca de recursos educatius i temps per invertir-hi o “no tinc temps de preparar-ho!”
  • la manca de moments experiencials, tant de l’educador com del grup
  • el tarannà del grup: “són molt nerviosos”, “ja n’han fet de grosses” o el paper del nostre record, “no m’escolten”, “hi ha un nen que reclama tota la meva atenció”, “el grup és molt conflictiu”
  • el volum del grup o “tinc molts nens!”
  • el vincle amb el grup

Per tal de millorar el debat, vam apuntar aquests “problemes” en diferents post-its. Després vam situar aquests post-its en dos eixos del “fluxegrama”: quin és l’actor que origina el problema o que té més responsabilitat sobre el mateix ? Aquí podíem contestar: el centre o l’educador/a. L’altre eix responia a la pregunta: tinc/té marge de maniobra per canviar la situació? Les respostes eren: tinc/té capacitat de control sobre el problema, tinc/té certa influència per canviar o resoldre el problema o bé, no tinc/té cap control ni influència sobre el mateix. Amb una fotografia ho entendrem millor:

admin-ajax

Al final del debat i de situar tots aquests post-its, vam tenir una sorpresa. Aquesta va ser que ens vam adonar que, en la major part dels problemes esmentats, l’agent origen del que identifiquem com un problema som nosaltres mateixos i una sorpresa encara més gran, creiem que tenim marge de maniobra per a solucionar-ho o al menys, intentar-ho.

És precisament en aquest punt on començarà la propera sessió, dia 12 de desembre en el mateix horari, a les 15h. Si resulta que pensem que en gran part som responsables de crear un entorn de llibertat, com ho podem fer?

Us hi esperem!

Entorn de llibertat? This is the question….

children jumping

El proper DIVENDRES 14 DE NOVEMBRE DE 15H A 16H tenim la tercera sessió del grup de treball. En aquesta sessió, com a resultat de les nostres inquietuds personals o problemes concrets, vam acordar que parlaríem de com afavorir un entorn de llibertat i, per tal de facilitar el debat també vam penjar alguns documents sobre el tema, que podeu consultar, llegir o si no us agraden o interessen, destripar i llençar a la paperera.

Per dinamitzar el debat proposem començar amb una dinàmica molt senzilla. Per tal de fer-la, només us demanem que si teniu temps i us interessa, penseu en situacions concretes que potser us dificulta crear un espai de llibertat, tal i com us agradaria. És a dir, pensar en aquesta pregunta:

QUINS PROBLEMES TROBES EN EL TEU DIA A DIA PER GENERAR UN ENTORN DE LLIBERTAT COM A TU T’AGRADARIA?

Entenem que aquest concepte d’entorn de llibertat no és igual per a tothom. De fet, diferents perspectives pedagògiques proposen visions que poden ser molt diferents i fins i tot, antagòniques entre si. I és que és molt difícil parlar de llibertat, ningú no té la resposta ni la clau, només propostes (com podem tenir qualsevol de nosaltres).

En qualsevol cas, potser aquestes idees, facilitades per diverses corrents de pensament pedagògic (com els què hem penjat al bloc), us inspiren i us ajuden a pensar en la pregunta que hem plantejat:

  • Llibertat com a capacitat de decidir
  • Llibertat com autonomia
  • Llibertat com a descoberta
  • Llibertat com a vitalitat
  • Llibertat com a solidaritat

Alhora, hi ha gent que ha pensat en coses com les què ens preguntàvem, com fer-ho, i han dit que:

  • La seguretat i l’autoestima són condicions necessàries per a la llibertat
  • La igualtat entre tots i totes és condició necessària per a la llibertat.
  • Un element clau per a què l’infant se senti lliure a l’espai és què tinguem cura del mateix.

L’objectiu d’aquesta sessió serà compartir diferents neguits que tenim en la nostra pràctica per tal de trobar solucions creatives, compartides i aplicables en la propera sessió de desembre.

TRIEM, PENSEM… (segona sessió)

Hem proposat aquesta vegada una passejada pel món de les persones i col·lectius que van repensar o repensen l’educació. Aquesta passejada estava formada per uns racons molt especials, envoltats de paraules o conceptes que creiem que els representen. Aquí els teniu:

IMG_20141017_144018 IMG_20141017_151144

RACÓ 1: MOMENTS DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

En aquest racó vam triar retre un petit homenatge al Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, i a la Rosa Sensat.

IMG_20141017_152008

RACÓ 2: UNA MANERA DE PENSAR…I D’ACTUAR, LES ESCOLES LLIURES

Cada vegada hi ha més escoles que s’autodenominen “lliures”, aquí en teniu el mapa i aquí una mica més d’informació.

image(2)

RACÓ 3: EINES

Les eines són un mitjà i el seu ús no implica necessàriament una transformació de la pràctica educativa. De fet, no tenen sentit si l’educador no sent la transformació educativa com a pròpia. Però molta de la gent que ha proposat canvis en la manera de fer, també s’ha inventat eines que canvien el paisatge d’ensenyament i aprenentatge, com ara la Maria Montessori o la Pedagogia Waldorf.

imageRACÓ 4: L’EDUCACIÓ ÉS UNA TASCA SOCIAL…JOVES!

La transformació educativa enfocada als Joves encara té un llarg recorregut per endavant. En aquest racó, vam voler deixar constància d’iniciatives de col·lectius i persones que confien en els joves i fan de la seva tasca educativa, un treball d’acompanyament i també de denúncia. Si voleu consultar el què vam esciure, aquí.

 IMG_20141017_144505RACÓ 5: AUDIOVISUAL

I al darrer racó, l’espai audiovisual, vam projectar un tastet de:

Després d’aquesta passejada, vam proposar triar algunes de les paraules presents als racons que més ens representen, que més ens interessen, que més ens preocupen o ens engresquen. I el resultat va ser el següent (segons la intensitat de les preferències):

  • Llibertat: Vam descobrir el munt de ramificacions del concepte de llibertat en el pensament educatiu. Relacionades amb ella, vam triar: antiautoritarisme, llibertat d’elecció (apoderament), autogestió, respecte de la individualitat, rebuig del càstig, escoles lliures…i confiança.
  • Creativitat: a algunes persones, la creativitat ens va portar a pensar en l’educació emocional (pensament i cura del cor) i a la importància dels sentits.
  • Autoeducació: Vam intentar filar prim per parlar de l’autoeducació. Vam pensar que autoeducació vol dir: aprendre a aprendre, educació entre iguals i foment de la motivació.
  • Acompanyament
  • Famílies/Treball comunitari
  • Denúncia
  • Innovació i afavorir el canvi
  • Apoderament

Vam decidir que la propera sessió la dedicarem a la llibertat i concretament, a com afavorir un entorn de llibertat, des de la nostra perspectiva d’educadores i educadors. Però què vol dir això? Afavorir un comportament moral? Respectar un entorn de regles? Fomentar la presa de decisions personals?…Una pila de preguntes que intentarem perfilar i repensar tots plegats a la propera sessió, el DIVENDRE 14 DE NOVEMBRE DE 15H A 16H. No us la perdeu!

ESCALFANT MOTORS…

1240535_508215272603675_2125440698_nLa història de l’educació és una història de canvis. Si allarguem una mica la nostra mirada, veure que des d’al menys la segona meitat del segle XIX, diferents persones i col·lectius van proposar idees i maneres que en el seu moment semblaven boges, però que han anat cuallant mica en mica per aconseguir una educació alliberadora i apoderadora, on l’infant és autònom i respectat en les seves decisions i processos. És ben cert que no ha estat ni és una història linial, sinó que hem avançat, hem anat cap a enrera i hem tornat avançar.

El què pretenem avui, però, és posar l’èmfasi en aquests moments de transformació i fixar-nos en les motivacions d’aquestes persones i col·lectius. Volem en aquesta primera reunió fer un humil recull d’aquests afanys perquè ens inspirin i ens animin, perquè la història de l’educació la fem totes i tots: aquells que ens van precedir i aquells que volem seguir.

Mirant cap a enrere…

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA I L’ESCOLA MODERNA

ROSA SENSAT

MARIA MONTESSORI

CELESTÍ FREINET

RUDOLF STEINER I LES ESCOLES WALDORF

PAULO FREIRE I L’EDUCACIÓ POPULAR

Mirant al nostre voltant…

MARIA ANTÒNIA CANALS

LA XARXA D’ESCOLES LLIURES

LOS BACHILLERATOS POPULARES ARGENTINS

THE PURPLE THISTLE

ELS I LES EDUCADORES QUE NO CONEIXEM

Vols saber què uneix a tota aquesat gent? Vols saber més de tots aquests noms? Vine a la propera reunió! Aquest divendres 17 de 15h a 16h. Us esperem!!!!!