Mirar-me a mi mateixa per ser lliure (quarta sessió)

Una de les claus per sentir-se en llibertat és, sense dubte, conèixer-se a un mateix. L’observació i qüestionament personals constants són una de les claus del treball educatiu. Per això, van començar responent a la gran pregunta oberta a la sessió anterior amb una altra pregunta: com sóc jo com a educador/a?

el-blog-de-marci

En aquest sentit, vam començar l’última sessió del dia 16 de gener amb una dinàmica d’acompanyament: per parelles, havien de gaudir d’un circuit ple d’obstacles. Una persona feia d’acompanyant i l’altre d’acompanyat amb els ulls tapats. Aquest “joc” ens va servir per parlar sobre els diferents tipus d’acompanyaments i com ens posicionem davant dels infants/joves en l’àmbit familiar i/o educatiu.

Així doncs, vam veure que d’acord amb l’educació viva podem parlar de tipus d’acompanyament i possible motivacions: el directiu (fes-ho així), el motivador (una mica més), l’excloent (ja ho faig jo), el hiperprotector (cuidado, amb mi), l’evitatiu (tu sol), el democràtic (tu i jo som iguals) i, per últim, el cuidador (jo et cuido).

Desprès de parlar i reflexionar sobre on ens posicionem com acompanyants en les diferents situacions del nostre dia a dia, vam arribar a la conclusió que no hi ha un tipus d’acompanyament correcte o incorrecte, i sí un acompanyament adequat depenent de cada situació.

També vam  compartir que un acompanyament adequat possibilita que els infants o joves puguin viure l’experiència del ser i desenvolupar les pròpies potencialitats. És a dir que per haver-hi un acompanyament adequat, l’educador ha d’estar PRESENT en tot moment, OBSERVAR des d’una mirada respectuosa i activa, EMPATITZAR amb l’infant davant de les seves necessitats i decisions i….a partir d’això entrar en acció i valorar quin tipus d’acompanyament és més adequat.

La sessió va ser molt intensa i interessant. Ens van quedar molts temes i preguntes per seguir compartint i per això, vam decidir que la propera sessió seria de 1 hora i mitja per treure més suc de tots els temes que van anar sortint. Així doncs, ens tornem a reunir el dia 20 de febrer de 14:30h a 16h per intentar donar resposta des de la nostre intervenció als diferents problemes o neguits plantejats en la tercera sessió.

Com afavorir un entorn de llibertat…

mafalda_libertadEn la última sessió vam decidir que el proper divendres 14 de novembre de 15h a 16h ens dedicarem a reflexionar sobre la llibertat i concretament, a com afavorir un entorn de llibertat, des de la nostra perspectiva d’educadores i educadors. Per tant, amb aquest propòsit us facilitem uns quants documents que parlen de la llibertat des de diferents prismes:

L’Educació Creadora (Arno Stern)Una entrevista amb José M.Castro, director d’un taller d’educació creadora en Bilbao en què explica les seves bases. L’educació creadora estableix unes condicions on totes les persones poden sentir-se segures sense dependre d’un model. Amb aquestes condicions, lliure de models, comparacions i judicis, la por desapareix, els límits es trenquen i  les persones evolucionem  més enllà del que ens creiem capaços. Així es com es pot improvisar, investigar, crear i desenvolupar el joc personal. Condicions: grup heterogeni, un espai sense judicis i el rol de l’ educador és el d’assistent.

L’educació viva. Un article (clickeu al títol) que va publicar la pàgina web de Kireei que parla dels ambients de l’escola Congrès-Indians. L’educació viva té com a eix fonamental acompanyar el processos de vida dels infants, a través d’enfocar la mirada en aspectes com el progrés de l’autonomia, l’acompanyament emocional, l’aprenentatge vivencial i l’enfocament sistèmic a l’entorn educatiu. Els ambients d’aprenentatge han de ser motors per a la reflexió, per a l’experimentació, per al descobriment, per a la manipulació… Espais on cada infant pugui aprendre al seu ritme i on la diversitat sigui viscuda com una riquesa per a l’intercanvi i la cooperació.

Pedagogia Waldorf. Aquí (waldorf) us deixem un fragment d’un llibre de pedagogia Waldorf, desenvolupada a començaments del segle XX per Rudolf Steiner. La primera escola va obrir les seves portes el 1919 i actualment existeixen 1000 a tot el món. Els mètodes de la pedagogia Waldorf també han estat adoptats per molts professors en escoles, tant públiques com privades.  Per a la pedagogia Waldorf, la llibertat és una precondició de l’educació.

pipi

Els Wild i l’Escola Pestolazzi. Rebecca i Leonardo Will van fundar els anys 80 a l’Equador el Centre Experimental Pestolazzi. D’aquesta experiència educativa es nodreixen moltes iniciatives actuals. Per a aquests pedagogs, l’escola ha de ser un espai d’experimentació de la llibertat i perquè els conegueu, us deixem un fragment del seu llibre “Educar para ser. Vivencias de una escuela activa” (libertad_rebeca wild).

Escoles llibertàries. L’anarquisme ha exercit una gran influència en els moviments de renovació pedagògica, des de finals del segle XIX, passant pel Ferrer i Guàrdia, els mestres de la II República o el cas de l’escola llibertària Paideia, de Mèrida. Aquesta escola, fundada en 1978 per la pedagoga Josefa Martín Luengo (entre d’altres) a Mèrida, encara funciona i és un referent dins el moviment llibertari. Aquí us deixem un fragment del seu llibre-manual (paidea_escuela libre)

Freire i l’educació popular. Paulo Freire va publicar l’any 1966 el seu llibre “Pedagogia de l’oprimit”, on va exposar les seves reflexions sobre la teoria i pràctica de la tasca d’alfabetització d’adults i educació comunitària. Us deixem un fragment on explica la seva visió de la llibertat (freire)

EDUCACIÓN LIBRE-peq

Tots aquests documents parteixen d’iniciatives educatives que actualment es porten el la pràctica en diferents centre educatius formals i no formals. Per tant, d’ells podem treure un ventall d’idees per a: contrastar la nostra pràctica educativa, reflexionar sobre el nostre paper d’educador,  treure idees d’actuacions pràctiques, aprendre…

Així doncs, per tal que la propera reunió sigui fluïda i enriquidora estaria bé que féssim un cop d’ull en tots els documents proposats per llegir-los tots o seleccionar els que més ens cridin l’atenció i, la propera setmana publicarem un altra entrada amb els punts o qüestions que ens ajudarà a guiar la nostra reflexió.

Apa!!!!!! A llegir i sobretot gaudir. Esperem que us agradi!